La promoció horitzontal del PDI a la UdL

La promoció horitzontal del PDI a la UdL

Un tret al peu de la pròpia Universitat i una falta de respecte cap als treballadors de la casa

Des de la CGT hem analitzat i valorat la proposta que fa la Universitat de Lleida (UdL) sobre la promoció horitzontal que planteja per tal de funcionaritzar el professorat titular agregat i el professorat catedràtic laboral.  Abans de tot, permeteu-nos el nostre escepticisme sobre aquesta normativa perquè, tal i com marca l’article 1.1 (https://cgtlleida.cat/normativa_promocions_horitzontals_udl.pdf), esmenta que el pressupost “podrà contemplar una partida estimativa depenent de la disponibilitat pressupostària”. Per tant, tampoc assegura que aquesta promoció horitzontal es pugui dur a terme. Dit això, algunes consideracions importants són:

En primer lloc, el compliment, per part de la institució, de la “Ley Orgánica de Universidades” (6/2001 de 21 de desembre; LOU), que en l’article 48.4 especifica que la plantilla equivalent a temps complet ha d’estar formada per un 51% de personal funcionari, no justifica, en cap cas, que les persones que es troben en posició de presentar-se a aquesta promoció hi hagin d’accedir a través d’un concurs públic a torn lliure. Per varis motius:

  • La responsabilitat en la gestió de la modalitat de les places de contractació és de la institució, no del professorat. El professorat no ha pogut escollir a quina modalitat de plaça es presenta. Per tant, si hi ha un 43% i no un 51% de personal funcionari és perquè la institució ha decidit, en els darrers 10 anys i pels motius que sigui, treure a concurs places de personal laboral i no de personal funcionari.

  • La responsabilitat de com es gestiona el finançament associat a les places de professorat també és de la institució, no del professorat. Si als inicis del Pla Serra Húnter (PSH) la UdL va convocar més places de les que la Generalitat finançava, i ha comportat aquest decalatge entre el PDI funcionari i el PDI laboral, això no s’hauria d’utilitzar per justificar la necessitat de promoció horitzontal del professorat laboral a través d’un concurs públic a torn lliure.

  • Totes les persones que estan ocupant places de PDI Laboral a temps complet han passat per una valoració d’una agència de qualitat externa i, en la majoria dels casos, per un concurs públic a torn lliure. Per tant, tornar-los a fer passar per aquest tipus de concurs representa un greuge comparatiu en relació a altres figures contractuals.

En segon lloc, la pròpia normativa de promocions horitzontals inclou aspectes que vulnerabilitzen tot el col·lectiu del PDI Laboral, tant els que poden optar a la promoció horitzontal (catedràtics d’universitat i agregats) com els que no (lectors i associats):

  • No queda clar què passa en el cas que les persones sol·licitants perdin el concurs. S’especifica que el Departament es compromet a reassignar la docència del professorat de l’àrea de coneixement del/la sol·licitant (o àrees afins del mateix) amb l’objectiu de garantir que el professor/a podrà cobrir tota la dedicació docent que li marca el Pla de Dedicació Acadèmica (PDA). Davant d’aquesta falta de claredat, se’ns plantegen els següents conflictes:
  • Primer, com es contractarà la persona sol·licitant que perdi el concurs i a la qual se li ha de reassignar docència? Se’l contractarà com a professorat interí? De quina categoria laboral?  Agregat -interí-? O se li oferirà una beca post-doctoral? O serà contractat com a professorat associat?
  • Segon, si la persona sol·licitant perd la plaça, hi haurà dos PDI(s) ocupant el que era, fins al concurs públic, una única plaça de professor. Aquest augment significatiu de PDI(s) a temps complet representarà una barrera per les persones que es troben en fase d’accés a la carrera universitària, lectors per exemple? Quants associats aniran al carrer com a conseqüència d’aquesta incorporació? O sigui, estabilitzem a costa dels treballadors més febles un altre cop. O és que algú s’empassa que es crearan més places així com així? Això no es pot tolerar.
  • I tercer, la Universitat Pública es pot permetre el luxe de perdre aquest bagatge intel·lectual? Reassignar docència i àrea de coneixement  a algú que fa molts anys que imparteix la mateixa matèria és una manera de menystenir el coneixement que s’ha anat acumulant al llarg de tota la carrera universitària. No es tracta de beneficiar i estabilitzar la gent de la pròpia universitat? Doncs insistim que ha de ser una promoció tancada, i que el treballador/a no hauria de passar per un altre procés selectiu que comporti aquest “viacrucis” plantejat. La UdL, d’aquesta manera, es tira pedres sobre la pròpia teulada.
  • És absolutament injust que hi pugui haver afectació en els sexennis de recerca en el cas que la plaça es guanyi. Aquests han estat obtinguts en funció dels criteris marcats per les agències de qualitat externes i han estat avaluats en el marc d’una categoria contractual determinada. Per tant, els sexennis ja han estat atorgats i haver de tornar a sol·licitar el reconeixement dels mèrits de recerca (sexennis bàsics) en la nova categoria funcionarial implica un greuge comparatiu per a les persones que opten a la promoció horitzontal.
  • Els criteris d’accés a la carrera universitària han canviat, i molt, en els últims 10 anys. Com a conseqüència que la Universitat s’ha sotmès a les lleis de la funcionalitat, la competència i la rendibilitat i que, per tant, s’ha instal·lat en una dinàmica centrada en la productivitat, el que et converteix en un professor universitari digne de ser nomenat (i allò que t’atorga alguna possibilitat en el desenvolupament de la carrera professional) és la investigació i no la docència. Però no qualsevol tipus de recerca, és clar. Només aquella que va associada a patents, contractes i articles indexats. No importen els llibres que has escrit, ni els articles a revistes no indexades que t’han publicat, ni els debats en què has participat, ni els assessoraments que has realitzat, ni els equips de professorat que has gestionat per impulsar transformacions pedagògiques, ni els premis que has guanyat, ni l’alumnat que has acompanyat en el procés d’ensenyament-aprenentatge, ni els projectes que has impulsat, etc. Importa, sobretot, que publiquis articles -papers, els anomenem ara- preferiblement en anglès i que tenen escassa/nul·la repercussió fora del món de l’acadèmia (també hi ha qui s’atreveix a qüestionar la transcendència que tenen dins de la institució) perquè són els que situaran la universitat on treballes en un rànquing determinat. Aquesta política d’avaluació de l’activitat investigadora, centrada en criteris de qualitat purament estadístics (nombre de cites, índexs d’impacte…), propera als principis d’acumulació de capital propis del capitalisme més salvatge, pot resultar adversa per aquell PDI(s) laboral que, un cop estabilitzats, ha decidit dedicar el seu temps a tasques de docència o a tasques de gestió (importantíssimes i imprescindibles, també, per al bon funcionament de la institució universitària).

Entenem, per tant, que, tal i com està estructurada la normativa de promoció horitzontal, no afavoreix ningú, ni tan sols a la institució i, com a conseqüència, exigim que, si es vol promoure un procés de promoció horitzontal, aquest sigui a cost zero pel treballador.

Per això, com a CGT, estem en contra d’aquesta promoció i animem al Comitè d’Empresa del PDI Laboral de la UdL a no signar cap acord en relació a aquesta proposta.

Desembre 2022

SECCIÓ SINDICAL CGT-UdL (PDI)

Publicacions relacionades
Llegir més

Recuperem la Universitat!

A la CGT seguim caminant! No deixem ningú fora, no farem cap PAS enrere. Revertim juntes la precarietat…