Carta de dos mestres i militants de CGT Lleida al nou director dels Serveis Territorials d’Educació a Lleida arran de la seva intervenció en una formació a estudiants futurs mestres.
El passat dijous 13 de març, molts docents vam tenir l’oportunitat d’assistir a una formació en el marc del Grau d’Educació de Primària en la modalitat Dual que fan a la UdL i que té com a característica principal que des del primer curs els alumnes futurs mestres ja estan ubicats en contextos de pràctiques educatives dins les escoles. Per tant, juntament amb nosaltres, també hi havia aprenents de diversos cursos, amb qui vam compartir aquesta jornada d’aprenentatge. Tot semblava anar bé i estar en ordre fins que vam escoltar al senyor Rubén Mansilla, el nou director dels Serveis Territorials d’educació a Lleida, durant la seva presentació.
La seva intervenció va ser, com a mínim, desconcertant. A part d’un vocabulari totalment inapropiat per a un acte oficial d’aquesta mena -amb més “vales” que un supermercat en oferta i en un temps on la llengua catalana cada cop està pitjor pel seu poc ús als centres educatius- vam ser testimonis d’algunes declaracions absolutament desafortunades i condescendents cap als aprenents. Entre les seves “perles”, una va ser la comparació absolutament lamentable al titllar de “nenets o dimoniets“, referint-se als infants que tenim a les escoles. Aquestes paraules no només denoten un gran desconeixement de la realitat educativa, sinó que també posen de manifest una manca de respecte cap als joves que estan formant-se per enfrontar-se al món laboral i fins i tot una falta de respecte per la nostra professió.
Aquesta actitud va ser només un exemple més de la desconnexió que molts responsables de l’administració educativa tenen amb la realitat de les aules i el treball que realitzen els docents. El senyor Mansilla, altrament, va comparar la feina de les escoles amb la d’una empresa privada com Sorigué, una comparació que no només és despectiva, sinó que també obvia les especificitats i els reptes inherents a la tasca educativa, que va molt més enllà d’una simple lògica de mercat.
Els i les docents presents a l’acte vam sortir de la sala amb la sensació de vergonya aliena. Un sentiment de frustració i impotència davant aquest menysteniment cap a la tasca educativa per part de qui té la responsabilitat de gestionar-ho. Quan els responsables de la política educativa no comprenen les necessitats de l’aula, el sistema es veu irremediablement desconnectat de la realitat de les escoles i dels seus actors principals, és a dir, el personal educatiu, els estudiants i la resta de la comunitat educativa.
Com a sindicat, també volem dir que això sol reflecteix la tendència generalitzada d’ignorància i desconsideració per part de les administracions envers el treball dels docents i les condicions en què ens veiem obligats a exercir la nostra tasca. Ens resulta absolutament inacceptable que, en lloc de promoure una comunicació respectuosa i constructiva amb els professionals de l’educació, se’ns tracti de manera paternalista, sense valorar les nostres aportacions i el nostre compromís amb l’educació. A més, no ens agrada donar aquest exemple als estudiants de la universitat, futurs mestres i companys de professió.
Maria Castells i Agustí Liñan, mestres i militants de la CGT Ensenyament Ponent-Pirineus
