La situació de bombardeig constant i indiscriminat que Israel ha imposat sobre la població de Palestina és una declaració en tota regla de l’estat de guerra. Un conflicte que molts cops no ha sortit als mitjans quedant així sota una falsa calma. Però a nivell mediàtic sembla que el conflicte ha reviscolat en el moment en que les milícies de Hamàs han entrat en territori israelià. Això no és res nou, ja que el conflicte mai s’ha aturat en els últims 70 anys en els quals els diversos governs d’Israel han estat agredint el poble palestí a través d’una política violenta, colonitzadora, segregadora i repressiva, i contrària als mandats de l’ONU.
La resposta que ha adoptat el govern d’extrema dreta de Netanyahu davant aquesta situació ha estat la violència indiscriminada. Bombardejos i destrucció massiva, amb l’excusa de la seguretat israeliana. Però tot això no deixa de ser una excusa per intensificar l’ocupació de Palestina i debilitar més la seva capacitat de resistència, allunyant la possibilitat d’una solució pacífica i justa.
La hipocresia que actualment observem en els líders europeus no coneix límits. Aquells qui ara estigmatitzen tota la població palestina com a “terroristes” i que tenen els seus mitjans de comunicació treballant a ple rendiment per justificar el terrorisme d’Estat d’Israel, són els mateixos que han permès una ocupació militar severa i violacions sistemàtiques dels drets humans de milions de palestins al llarg dels anys. Aquells que, amb la seva política racista, han convertit el Mediterrani i les portes d’Europa en una fossa comuna. Mentre segueixi la constant ocupació israeliana i les polítiques d’exclusió social, la pau no arribarà. Llancen bombes sense parar a escoles, a hospitals, a camps de refugiats. Més de 5000 infants han mort aquests dies. Fins quan tolerarem aquesta barbaritat?
Per això, fem una crida a participar en totes les convocatòries de solidaritat amb Palestina, així com en les protestes que es convoquin contra la guerra. La comunitat educativa no es pot quedar de braços plegats davant l’enèsima situació de guerra. Són molts els col·lectius que s’han organitzat per mostrar el seu suport al poble palestí i reclamar que s’acabi el genocidi. Cal apostar pel diàleg, la pau i el Dret Internacional com a solució al conflicte, però també pel reconeixement immediat de l’Estat Palestí per part de tota la comunitat internacional.
El conjunt de treballadores i estudiants de la UdL no ens podem acomodar en l’equidistància i per això fem una crida a tota la comunitat universitària (institució, treballadors/es i estudiants) de la UdL a adherir-se a la causa en suport al poble palestí i contra el genocidi perpetrat pel govern d’extrema dreta israelià.
Finalment, interpel·lem a tothom amb unes demandes de mínims:
- animem tota la comunitat universitària de la UdL a sumar-se a les diferents accions que es puguin dur a terme els propers dies dins la nostra universitat o a les terres de Ponent.
- apel·lem a la solidaritat de classe de tota la comunitat per a que proposi accions dirigides a denunciar i aturar aquesta agressió contra el poble palestí.
- demanem el boicot al subministrament d’armes i fem una crida al suport a l’enviament d’ajuda humanitària a Gaza, així com la implicació de la comunitat internacional en la resolució del conflicte.
- exigim al rector Jaume Puy el trencament unilateral de tota relació que mantingui la UdL amb qualsevol universitat, institució o empresa israeliana que no hagi condemnat aquest atac genocida.
No en el nostre nom!
Alto el foc immediat!
Solidaritat i xarxes de suport amb el poble palestí!
COMITÈS D’EMPRESA del PTGAS i del PDI de la UDL
