Ja fa unes setmanes que a Lleida vivim una situació no gens estranya, però que mereix almenys unes poques línies. Es tracta de l’alegria amb la qual gairebé tots els partits polítics es volen sumar al carro de la incoherència, un carro al qual ja fa temps que hi van muntats i sense frens, en aquest cas es tracta del posicionament que Junts i altres partits polítics tenen amb la Sanitat Pública i algunes reclamacions en concret a l’hospital Arnau de Vilanova de Lleida.
Com si la història es repetís des de fa poques setmanes es torna a viure volada mediàtica als diaris i als mitjans comunicatius com el que vam viure amb les queixes de multitud de mares amb antiquada sala de dilatació de parts de l’hospital, que incomplia tots els mínims d’intimitat obligatòria i de benestar. Aquest cop li ha tocat el rebre, i no amb falta de raó, a l’atenció als casos d’ictus més greus. Un altre cop els diaris han començat amb un seguit d’articles i publicacions sobre l’atenció aquests casos i els diferents posicionaments dels partits polítics, en concret parlen del servei de trombectomia. I és que paradoxalment la regió sanitària amb més casos d’ictus per habitant, un 2,6%, compte amb la pitjor i més curta cobertura per a realitzar trombectomia, en concret de dilluns a divendres de 9.00 a 14.00 hores, no arriben ni a les 12 hores, mentre que a Tarragona, l’altra província que tampoc disposa del servei de 24 hores de trombectomia com a mínim obren de les 8h a les 20h. És més que evident que necessitem urgentment que aquesta necessitat tant a Lleida com a Tarragona sigui coberta, però com tants altres serveis, necessitem, per un moment, allunyar-nos dels casos en concret i veure un mica més enllà de la remor mediàtica i curtplacisme.
Com en el cas de la infame sala de dilatació, tornem a veure com fàcilment, sense cap mena de remordiment i amb tota la incoherència alguns partits polítics es volen apuntar a les reclamacions i poder treure alguna foto, algun tweet o alguna opinió per fer veure que els interessa el que ens passa a la població, però si donem un cop d’ull als últims anys, a les retallades encara vigents i als models de gestió público-privada sanitària enaltits per l’actual consellera veurem que la suposada preocupació pels nostres drets i benestar en realitat és un altre intent de posar-se una mascareta i guanyar uns quants vots. Perquè és molt fàcil localment exigir, reclamar i denunciar la manca de recursos mentre el mateix partit al Parlament ens empenyen a la destrucció del poc estat del benestar i les prestacions socials guanyades amb anys de lluita.
El que volem assenyalar clarament és que lluny d’haver d’anar posant pedaços per sostenir una Sanitat Pública que fa anys que tremola i cau a trossos necessitem que s’inverteixi recursos i personal de forma estructural, com passa en altres serveis públics on sembla que hi hagi fons il·limitats.Cal pensar en la Sanitat Pública des de la ciutadania i conjuntament amb els professionals, celebrem iniciatives com la Plataforma Camp de Tarragona per la Sanitat Pública. I no és que vulguem criticar per criticar, tret de Barcelona les altres províncies es troben per sota de la mitjana Espanyola d’infermeres per cada 1.000 habitants, però és que la mitjana catalana, de 6,36 infermeres es troba molt lluny de les recomanacions europees, que és de 8,19. Però no podem demanar més inversió i recursos per un model de concertació público-privada que promou el mercantilisme de la sanitat, un dret universal, perquè els que ens trobem és per un costat la precarització del personal que hi treballem i per un altre com s’instaura la mentalitat i la lògica capitalista, com ja hem vist amb els escàndols de l’hospital madrileny Torrejón.
Esperem que fruit de la pressió mediàtica s’amplia el servei d’atenció als ictus i si succeeix ho celebrarem, però nosaltres volem anar més enllà d’apedaçar la Sanitat Pública. Per això des del nostre sindicat exigim i proposem un sistema sanitari públic de qualitat i universal, sí, però gestionat i pensant per la ciutadania i els seus professionals, un sistema que posi més al centre l’atenció primària, que promogui la salut comunitària, menys edificis lluents i més inversió en places i mesures estructurals.
CGT HUAV
