S’estrena el documental de Santi Ric i Javi Gil sobre el combatent i presoner de la Guerra del 36 i la Segona Guerra Mundial
Es tracta d’un documental sobre José Ric Darne, militant antifeixista de 103 anys exiliat a França que ens explica els records de combatent i presoner de la Guerra del 36 i la Segona Guerra Mundial. Un treball realitzat pel col·lectiu audiovisual euskomany AP-68 Pel·lícules, filmat amb dos telèfons mòbils per Mingo España i Manuel Alcaine amb música original d’Izaskun del Cerro i guió, muntatge i direcció de Santi Ric i Javi Gil.
A Saragossa, es podrà veure el 14 d’abril a les 19.00 hores al CC Sánchez Punter; a Uesca, el 15 d’abril a les 12.00 hores al local de CNT (c/ Felipe Coscolla, 3), i a Lleida, el 16 d’abril a les 12.00 hores a l’Ateneu Cooperatiu la Baula (carrer del Nou, 4) . Tots els esdeveniments seran amb entrada lliure amb entrada inversa.
Una vida de lluita
José Ric Derné, militant antifeixista de 103 anys exiliat a França, desempolsa la seva memòria com a combatent i presoner durant la Guerra del 36 i la Segona Guerra Mundial.
Amb sorprenent lucidesa, no mancada de bon humor, va desgranant els seus records, la seva peripècia durant la terrible etapa que li va tocar viure, primer com a combatent contra l’exèrcit rebel espanyol i posterior presó. Després de la seva fugida i exili a França, com a presoner de l’exèrcit alemany.
És la mateixa o semblant tragèdia patida per moltíssims espanyols que, perduda la guerra, per ser del POUM, comunistes, socialistes o anarquistes, és a dir, republicans, van haver d’exiliar-se per salvar la vida. Però José Ric, lluny de mostrar-se en aquest documental com a heroi de guerra, ho fa sense àpex d’odi ni ressentiment, simplement com a testimoni de tot aquell horror, de com va superar les dificultats: el desarrelament, l’idioma, la penúria econòmica… deixant-nos tota una lliçó de supervivència, de coherència i d’amor a la família ia la vida.
José Ric Darné (Fraga, 1920) ho tenia clar, i davant de l’agressió feixista de l’exèrcit espanyol del 1936 va decidir posar-se del costat correcte. I la vida, atzarosa per als que van optar per una alternativa tan necessària i noble, va premiar el seu antifeixisme amb una longevitat centenària i, sobretot, lúcida, capaç de guardar frescos tots els records de l’època, els bons i fins als quals la memòria sol rebutjar com a autodefensa per ser-ho menys.
Per sort, dos telèfons mòbils usats com a càmeres i les curiositats compartides de Santi Ric i Javi Gil, van capturar aquests records per transformar-los en un testimoni viu d’aquell funest tràngol. Un testimoni de primera mà, sense intèrprets que el poguessin readaptar, en què José Ric explica que néixer en “una família lluitadora en què els diners no comptaven perquè no existien” el va abocar de bressol a iniciar-se als 16 anys com a correu a el front de guerra, a allistar-se a l’exèrcit repúblicà el 1938 i, com a conseqüència de tan desigual enfrontament, a ser capturat i pres a la presó franquista de Corbán.
Aquest últim incident és el que inaugura el seu infaust periple per l’Estat feixista en qualitat d’esclau del franquisme; de fugit a França on percep que els republicans espanyols no són ben rebuts i semblés que els francesos volguessin fer-los pagar els ensurts causats per lluitar durant tres anys contra el feixisme; continua com a enrolat a l’exèrcit francès per enfrontar-se als nazis, acabant una altra vegada com a pres en un camp de concentració nazi i, finalment, com a reubicat al prolífic exili espanyol de Tolosa (França).
I pel mig, armant la narració, José Ric va introduint anècdotes, algunes transmeses de manera descarnada i altres matisades amb humor redemptor, fins a recrear un testimoni vital en forma de documental molt ben filat amb estructura de “pel·lícula rodant”. Un documental necessari que salva la memòria dels lluitadors embrancats a les dues guerres més cruentes provocades pel feixisme al segle XX i que serveix per combatre els 80 anys d’oblit, repartits entre els 40 anys de victòria immisericordi i covard del franquisme i els 40 de “tupido vel” democràtic, a què es van veure sotmesos els i les lluitadors antifeixistes, exiliats o enterrats en cunetes.
