L’Estabilització a l’ICS: un procés plagat de greuges i discriminacions.

L’Institut Català de la Salut torna a crear desigualtats entre les persones aspirants a les FASES 2 i 3 del procés d’estabilització, centralitzant els exàmens de les oposicions a Barcelona – per a algunes categories – una vegada més.

Aquests greuges comparatius ho són en dos eixos diferents; el territorial i el de categoria professional. Les proves es centralitzen a Barcelona, obligant a desplaçar-se més quilòmetres del compte a les persones que treballen en hospitals d’altres indrets. Però a aquesta discriminació, cal sumar-hi el fet que no és així per a totes les categories. Ho vèiem ara fa uns mesos en les proves per acreditar el nivell de català, on el personal mèdic va poder dur a terme les proves en els hospitals de proximitat (amb un examen “personalitzat”) mentre la resta de personal havia de fer front a l’inconvenient de planificar el recorregut fins a la capital catalana, superant en alguns casos les sis hores de viatge entre l’anada i la tornada de l’examen.

En aquesta ocasió, ens toca als tècnics superiors i als zeladors anar fins a Barcelona, que ja sigui perquè som de les categories més precàries de l’ICS o de les menys nombroses, haurem de gestionar l’estrès del viatge a més del generat pel propi examen. Tot plegat emmarcat en un procés ple d’incertesa, amb les dates dels exàmens desconegudes fins al darrer moment, i amanit amb el fet que als zeladors lleidatans ens cau l’examen en ple Aplec del Caragol. Un fet anecdòtic, però que ens deixa una pregunta: haguessin fet coincidir també els exàmens amb les Festes de la Mercè?

Publicacions relacionades