Des de fa unes setmanes, el barri de Balàfia ha rebut amb preocupació l’anunci del projecte anomenat “Hub Cívic”. Des del sindicat CGT Lleida, i també com a veïnes i afiliades del barri, volem fer públic el nostre posicionament.
Abans de començar,volem recordar que el rebuig o el debat al voltant d’aquest tipus de projectes socials no neix a Balàfia. Ja en el passat, al barri de Pardinyes, es va fomentar un rebuig similar promogut pel partit PSC, del qual mai n’han assumit plenament les conseqüències ni han fet una avaluació transparent del seu impacte. Ells també són responsables de la situació actual.
En primer lloc, considerem que el projecte del Hub Cívic i els recursos que se’n deriven han de ser municipals i de gestió pública directa. Actualment, tothom dona per fet que aquests serveis acabaran sent privatitzats i gestionats per empreses externes. Exigim que l’Ajuntament garanteixi explícitament la gestió pública dels recursos.
La política de privatització que sobrevola tot el sector social no assegura una millor gestió, sinó tot el contrari, facilita que els serveis siguin licitats a empreses amb ànim de lucre, amb una lògica de maximització de beneficis que acaba repercutint negativament en:
- la qualitat de l’atenció a les persones,
- la precarització de les condicions laborals,
- i la convivència amb la comunitat.
En tenim exemples clars en altres ciutats com Barcelona.
A Lleida mateix, fa anys que serveis essencials com el Servei d’Atenció Domiciliària o l’alberg municipal estan privatitzats. Alhora, s’anuncien constantment ampliacions de recursos en cossos de seguretat que no tenen un impacte real en la resolució de les situacions socials, sinó que sovint contribueixen a la seva criminalització i repressió.
Tanmateix, això no és estrany, vivim en un sistema capitalista que, com a classe treballadora, ens aboca a la precarietat i a l’individualisme. Cada cop tenim menys capacitat adquisitiva i més dificultats per accedir a drets bàsics com la salut, l’habitatge o una alimentació saludable.
Per aquest motiu, rebutgem frontalment l’onada reaccionària i feixista promoguda per determinats partits polítics que utilitzen la por, fomenten la confrontació entre veïnes i deshumanitzen problemes socials col·lectius amb l’únic objectiu d’obtenir rèdit electoral.
Rebutgem un discurs d’oposició “artificial” entre veïnes de classes populars i persones sense llar. Per a l’anarcosindicalisme, aquesta és la clàssica estratègia del capital: dividir la classe treballadora perquè es baralli per les engrunes, mentre les estructures de poder es mantenen intactes. Quan es rebutja un alberg, s’està exercint una “aporofòbia” que només beneficia els qui ostenten el poder, desviant el focus de la manca d’habitatge digne, la pèrdua de capacitat adquisitiva i la precarietat laboral.
La pobresa s’està gestionant per institucions com l’Ajuntament de Lleida a cop de “por i interessos electorals”. Sabem que l’Estat no vol solucionar el sensellarisme, sinó administrar-lo, si no tothom tindria una llar, i l’habitatge no seria un negoci especulatiu. Ja és ben comú entre les treballadores pobres, persones amb nòmina, el no poder pagar un sostre. És vist per molts ciutadans cada matí com es desallotgen les persones que dormen sota els ponts del riu Segre. Són exemples de les incoherències del sistema capitalista que molts defensen.
Tot i que ens agradaria que no fossin necessaris, els recursos socials anunciats en aquest projecte són un guany per al barri, per la classe treballadora i per la ciutat.
No podem permetre:
- que persones cronifiquin la situació de carrer o morin per les temperatures extremes,
- que les dones en situació de violència masclista no disposin de dispositius d’atenció dignes i suficients, llargament reivindicats pel moviment feminista
- ni que es rebutgin recursos per a veïnes, entitats i col·lectius que treballen per la cohesió social i els drets de les persones.
Defensem recursos socials públics, ben gestionats i arrelats al barri, amb participació veïnal i transparència. Ens oposarem a qualsevol intent de privatització encoberta i a qualsevol discurs que utilitzi la por per dividir-nos. Aquest projecte anunciat també ha de ser un espai que fomenti l’autoorganització de les veïnes enfront dels discursos d’odi i de divisió.
La corresponsabilitat veïnal i la solidaritat no poden ser selectives perquè la classe treballadora és una de sola, independentment de la seva situació administrativa o residencial. Tal com diu un text, “El problema no és l’alberg“, sinó un sistema que converteix l’habitatge en mercaderia i les persones en moneda de canvi electoral.
A Lleida tenim una realitat que totes sabem, i és la concentració de la marginalitat en zones concretes de la nostra ciutat. Això és una forma de segregació de classe planificada per l’administració. L’alternativa no és esperar que l’Ajuntament gestioni millor les “molèsties”, sinó organitzar-nos des dels barris, associacions, sindicats i organitzacions per exigir que cap persona dormi al carrer mentre hi ha pisos buits en mans de bancs i fons voltor.
Ens sumem a les veus de les dones de Balàfia, dels professionals del treball social, i de totes les entitats i veïnes que exigeixen un model de Hub Cívic centrat en les persones, de gestió pública i amb participació real.
Diem NO a la privatització dels serveis socials.
Diem NO als discursos que, fomentant la por, divideixen el veïnat i criminalitzen la pobresa.
Diem SÍ a una política valenta que garantisca l’habitatge, una atenció digna i una vida lliure de violències.
Diem SÍ a l’autoorganització veïnal i a la lluita col·lectiva pels drets de totes.
L’experiència de Balàfia durant la pandèmia i la lliçó de Pardinyes ens recorden que els recursos ben gestionats són un guany per a tothom. No permetem que la desinformació ens tregui el que és de tots.
Balàfia no necessita menys drets ni més repressió.
Balàfia mereix polítiques socials valentes, públiques i al servei de la vida.es, públiques i al servei de la vida.
