Icetazo: el carreró sense sortida

El RD-Llei 14/2021 es va aprovar el 21 de juliol en una «renyida» votació, doncs a la primera volta el resultat va ser de 170 vots a favor i 170 en contra, i la resta abstenció. La incertesa de la nit anterior era total. De fet, l’empat el va ocasionar una metgessa de professió, funcionària de carrera de Unidas Podemos que, trencant la disciplina de vot, va votar en contra. En segona votació, la diputada disconforme no va votar i va possibilitar la seva aprovació.

Tot això, amb un ministre-autor, Miquel Iceta que no la va defensar, i a més era ministre de cultura, i una MJ Montero defensora que no ho havia signat.

Si aquest va ser el començament, convuls i sense consens, el final arriba mesos més tard amb una Proposta de Llei, de la que ara tot just tenim l’esborrany i que haurà de ser aprovada a principis de desembre pel seu caràcter i tramitació urgents.

L’Icetazo no és sinó un nyap que no soluciona ni l’abús ni el frau de llei, que no atén al dret europeu i que carrega de més temporalitat a les administracions públiques (AP).

Analitzant el RD podrem comprovar com podem disfressar de solució el que continua sent el problema:

1) Fixa la interinitat en plaça vacant un termini màxim de 3 anys (ja fixat per l’article 70 de l’EBEP i el 15 de l’Estatut dels Treballadors).

2) Estableix «compensacions» per als treballadors laborals o interins, per als supòsits jurídics dels terminis establerts. La seva prolongació donava com a resultat una compensació de 20 dies per any treballat amb un màxim de 12 mensualitats (equiparable a l’art. 51 i 52 de l’ET).

3) És d’aplicació a partir del 8 de juliol fins nova Llei. Dit d’una altra manera, neix ferit de mort i estableix un abans i un després complicat de gestionar per les pròpies administracions. Dels anteriors a la data no diu res i als posteriors els deixa amb l’ambigüitat d’aplicar-ho obligatòriament tot i ser conscients que hi ha en marxa una tramitació urgent del propi decret.

Per algunes AP, en especial del món local, han fet servir aquest desgavell per acomiadar treballadores de 10, 12, 18 anys de servei, amb una ínfima indemnització de 20 dies per any treballat.

Però la part més preocupant és: Respon l’Icetazo a les normatives europees? La resposta és indiscutible: NO!!!  La directiva 99/70/UE d’obligat compliment per a tots els estats membres, a la seva clàusula 5ª preveu que en cas d’abús de la temporalitat i frau de llei, han d’estar contemplades, regulades i introduïdes a l’àmbit intern les sancions i indemnitzacions corresponents.

A l’Estat Espanyol, l’Icetazo ni en parla de sancions, i respecte a la indemnització, (recordem que amb 2 sentències i un Auto el TJUE) estableix que aquestes han de ser «proporcionades, efectives i suficientment dissuasòries» per poder prevenir l’abús. És una indemnització dissuasòria aquella que atorga 20 dies per any treballat amb un màxim de 12 mensualitats? Definitivament, NO! En tot cas, i mirant-ho amb bons ulls és de tipus compensatori i no dissuasori. I el pitjor del cas, seguint el fil argumental del TJUE, cal establir mesures de caràcter sancionador un cop l’abús està comès per “l’administració empleadora”. I si a la primera (indemnització dissuasòria) l’Icetazo no arribava, a la segona (mesures sancionadores) ni en parla.

Per tant i com a conclusió: l’Icetazo va néixer sense consens (de fet el format de RD no permet diàleg parlamentari sinó simple votació), sense atendre al dret europeu (amb 2 sentències i un auto del TJUE que marquen el camí) i amb una data de caducitat de menys de 6 mesos.

PROPOSTA DE TRAMITACIÓ URGENT DE LA LLEI

El 20 de juliol, en plena votació del RD, des de la tribuna del Congres dels Diputats, es parlava més de la nova proposta de Llei que del propi RD a votar. Amb una ministra que la nit abans, a corre-cuita intentava tancar una solució pactada amb ERC i UP en l’intent de salvar per tots els mitjans possibles el vot en contra. Fruit d’allò es va establir una tramitació urgent per aprovar, consensuar i delimitar què fer de l’abans i després de l’Icetazo. El RD mirava al futur perquè del passat no tenia cap més proposta que l’oblit. I gran part del problema era el passat, les convocatòries del 17, 18 i part del 19 on es concentrava el gruix de l’estabilització al personal en abús de la temporalitat i frau de llei. Fa pocs dies s’ha fet pública la transaccional de PSOE, ERC i UP que intenta donar solució mitjançant un concurs de mèrits per aquells funcionaris interins i laborals temporals que ocupin una plaça vacant des de l’1 de gener de 2016, concurs de mèrits obert (contrari per tant a la ATJUE del 2 de juny de 2021) és a dir, de lliure concurrència i no de caràcter restringit com dictamina Europa.

Tan aleatòria és la xifra de 5 anys, en realitat si feu comptes són 6 anys (l’abús comença a partir del tercer any), com aleatori és el seu format. Entre d’altres coses no fixa l’esborrany un termini màxim per executar el concurs i impedir d’aquesta forma no perpetuar més les situacions d’abús. Per la resta (i aquí inclouríem llocs de treball sense plaça de caràcter temporal, contractes d’obra i servei, contractes de reforç…) que fa 8, 10, 16 i 18 anys que són el pa de cada dia a les AP els hi quedarà el «consol» d’una estructuralització obligada e impositiva del RD amb proves eliminatòries (amb més màniga ampla al respecte dels temaris per administracions locals i autonòmiques) i en principi en el format màxim del 60% d’oposició i el 40% de concurs.

Així les coses, tot i ser un avanç tímid i de percepció de curt termini, és tot el què el legislatiu ha estat capaç de fer.

ETS TREBALLADOR/A PÚBLIC EN ABÚS?

Què passa i com ha d’actuar un treballador en abús de la temporalitat i frau de llei?

El primer de tot i si és possible, el què cal és demandar el més aviat que es pugui el seu lloc de treball. I això obligatòriament requereix d’un advocat i de la presentació d’una reclamació prèvia i posterior demanda emparant-se en el dret europeu que té prevalença i primacia sobre tota la legislació interna de l’estat membre.

La clàusula 5ª de la Directiva 99/70/UE dictamina 3 possibilitats que davant l’abús de la temporalitat l’estat membre ha de legislar internament. Una sanció i una indemnització de caràcter dissuasori  i en cas que no existeixi cap de les dues, com és el cas de l’estat espanyol, només queda la tercera solució, la sanció màxima, la «fixesa automàtica del treballador». I així sentencien el 97% dels jutjats ordinaris de lo social i bona part de la sala del contenciós administratiu. Amb 2 sentències (19 de març de 2019, 5 de febrer de 2021) i un auto (5 de juny de 2021) el TJUE dóna bona part de raó a les exigències dels interins i temporals i assenta les bases jurídiques de les sentències per la obligatorietat a complir el dret, directives i normatives europees.

Igualment teniu l’oportunitat de denunciar com a treballador a la Comissió Europea per tal de fer constar a Europa l’incompliment de les normatives europees ocasionades i protagonitzades per l’estat espanyol en matèria laboral. NO podem oblidar que Espanya és el segon país que més vulnera el dret europeu.

Cal informar-se, prendre consciència i unir-se a les plataformes d’interines, tenint en compte que els sindicats majoritaris a les AP (CCOO, UGT, CSIF) no donen suport a aquestes reivindicacions, sinó més aviat al contrari, les neguen, repudien i silencien. I sobretot cal alçar-se, caminar cap a l’estabilitat, exigir el compliment del dret europeu i no deixar-se enganyar per falsos predicadors.

INTERÍ, TEMPORAL, ARA ÉS EL MOMENT:

MOVILITZA’T!!!

15 NOVEMBRE 2021
CGT LLEIDA

Publicacions relacionades