Avui dimarts 24 de març l’economista Andreu Mas-Colell rep el Premi d’honor del Consell Social de la UdL. Entre el 2000 i el 2003, sota el govern de Jordi Pujol, Mas-Colell va ocupar el càrrec de conseller d’Universitats, Recerca i Societat de la Informació; i amb el d’Artur Mas la Conselleria d’Economia i Coneixement entre el 2010 i 2016, des de la qual va ser l’autor de les famoses “retallades”. Aquestes van suposar el deteriorament dels serveis públics a Catalunya, l’augment de les matrícules universitàries i la pèrdua de salari dels treballadors públics.
Prèviament, a la Conselleria d’Universitats, Mas-Colell va ser clau en la configuració actual del sistema universitari, amb una major estratificació i burocratització i, en definitiva, un model empresarial i neoliberal a la universitat. En aquest període s’ha consolidat una universitat que prioritza de manera creixent els indicadors quantitatius de producció científica, amb la conseqüent pressió per publicar en determinades revistes i sistemes d’avaluació, per damunt de les condicions humanes i laborals en què es desenvolupa la recerca.
Davant d’això volem llençar unes preguntes. És deteriorar la Universitat i els serveis públics en general un mèrit per a rebre un premi d’honor? Què hi ha d’honorable en ser el responsable de les principals retallades pressupostàries dels últims anys? La universitat hauria de ser un espai de producció de coneixement, però també una comunitat basada en el respecte, la cooperació i la cura de les persones.
Finalment, això ens porta a una última reflexió sobre el paper de l’anomenat consell social en torn l’afiançament d’un model neoliberal per la Universitat, un model que ja sabem de sobres quines conseqüències té: depauperació de les condicions de la plantilla, infrafinançament, exclusió de la classe treballadora i minories diverses de l’acadèmia, entrada d’empreses privades a les universitats, entre d’altres. Per tots aquests motius, ens hem de preguntar sota quins criteris es regeix el consell social i l’atorgament del premi.
Defensem una universitat pública:
- centrada en les persones i en les condicions dignes de treball i estudi;
- compromesa amb el coneixement crític i el servei a la societat;
- basada en la cooperació acadèmica i no en la competició extrema.
Creiem necessari obrir un debat col·lectiu sobre el model universitari que s’ha construït en els darrers anys i sobre les seves conseqüències per a la comunitat universitària, treballadores i estudiants.
Associació d’Estudiants del Campus de Cappont.
Assemblea d’Estudiants d’ETSEAFIV
Assemblea d’Estudiants de Lletres
CGT UdL
