Quantes vegades t’han dit que en acabar el doctorat hauràs d’anar a l’estranger? Quantes vegades t’han dit que facis molta docència si vols tenir un futur acadèmic? Quantes vegades t’han dit que has d’agrair tenir un contracte per la feina què fas? Quants contractes temporals has encadenat ja? Quants contractes més hauràs d’encadenar per seguir a la roda? Creus que això és normal? A la torre d’ivori de la universitat, ens obcequem en marcs mentals que fora de l’acadèmia ni tant sols es consideren.
No és normal que per fer la teva feina durant 4, 6, 8 anys seguits, diguin que estàs en formació. No és normal que hagis de planejar la teva vida personal cada any perquè no saps si aquest serà finalment l’any que has de marxar del teu país. No és normal sobrepassar la teva jornada perquè és la única manera d’aconseguir el següent contracte (si tens sort d’un any de durada i mileurista). I tampoc és normal que acceptem aquestes regles del joc.
La recent aprovació de la LOSU ve a empitjorar, per enèsima vegada, el marc laboral de la Universitat. Sota la promesa d’una falsa estabilització de professorat, el que ja estem veient és la creació de professorat substitut com a nova via de precarització del professorat universitari (mateix salari que un professor associat, però contractes de la mateixa durada que la baixa). Obrim així la porta als “minijobs” a la universitat.
No contentes amb això, les universitats també volen aprovar ja la reducció dràstica de potencial docent (i salari) pel professorat associat a 180 hores fins a 120 hores, malgrat que la LOSU els hi dóna de marge fins el desembre del 2024. I com compensaran les universitats aquesta pèrdua de potencial docent? Doncs ja ho vam veure recentment a la UAB; incrementant el potencial docent a la resta de la plantilla permanent, demanant-nos aquest esforç a canvi d’algunes minses noves places. I així passarà a totes les universitats.
Des de la CGT et proposem trencar amb aquests marcs mentals. La nostra posició és clara:
1. Estabilització de tot el professorat precari
- Professorat doctor (professorat associat i postdocs): Estabilització en figures equivalents a temps complet. Mentre dura el procés, increment de la categoria salarial dels associats a A4 per tal de compensar la pèrdua de poder adquisitiu generada per la rebaixa horària.
- Professorat no doctor (associats no doctors i investigadors predoctorals): Garantia de continuïtat a la Universitat en la forma de contractes postdoctorals.
2. Sobre les baixes sobrevingudes, l’increment del potencial docent d’aquest procés d’estabilització permetria cobrir gran part de les baixes sobrevingudes. En els casos que fos necessari, el contracte de professorat substitut ha de cobrar el mateix que la figura que substitueix.
Per tot això, ens oposem frontalment a la reforma del conveni proposada a correcuita per part de les Universitats i et demanem que t’uneixis a la vaga els propers 20 i 26 d’abril. La lluita contra el frau encobert que hi ha hagut des de fa molts anys en la contractació del professorat universitari no pot implicar ni passar pàgina sense reconèixer els drets de companyes que fa molts anys que fan classe al nostre costat ni introduir noves figures de mà d’obra barata en el PDI.
VAGA PARCIAL 20 i 26 D’ABRIL:
TORN DE MATÍ DE 09.00 h A 12.45 h
TORN DE TARDA DE 15.00 h A 12.45 h
CGT UNIVERSITATS
