Assisteixen: Sílvia Campanera, Agustí Liñan, Elia Obis, Ignacio López, Javier Álvarez, Marc Macià, Xavier Hosta, Anna Fillat.
Excusen l’assistència: Teresa Capell.
1.- Hores sindicals
Sílvia Campanera ha parlat amb l’Enric Llurda, president de la JPA.
Ignacio López informa sobre com s’ha gestionat la qüestió de les hores sindicals. Recorda com abans no s’utilitzaven les hores sindicals perquè la feina es feia “per amor a l’art”. El 2007-08 se’ns donen unes 25 hores a repartir a any vençut: informaves al Vicerector de Professorat de les hores que anaves a utiltizar de representació sindical però amb limitacions. El professorat a temps complert ha de donar un mínim de 16 crèdits i per tant ja no podia tenir hores de representació sindical. S’acordà repartir-ho en funció de les comissions on era cada un dels membres del Comitè. La llei marc són 30 hores mensuals, 4,6 crèdits anuals. S’han d’exercir des del moment en que es pren possessió del càrrec. Són renunciables i acumulables. És un dret individual, després les pot delegar si vol, però ha de ser automàtic. Tota la gestió que se’ls hi havia fet des del Vicerectorat de Professorat és nul·la de ple dret. No són hores que et regala el Vicerector, no és un favor, és un dret. La informació li ha arribat des de la Junta de Personal, d’aquí que l’Enric Llurda s’hagi posat en contacte amb la Sílvia Campanera, per exigir-ho de forma conjunta.
Agustí Liñan comenta que l’anterior acord són de 25,5 crèdits, no hores, crèdits. La llei és la de llibertat sindical. A partir d’aquest dret podem negociar, nosaltres necessitem 40 hores ja que va en funció del cens. Nosaltres tenim més de 300 treballadors, tenim més de 1000 treballadors. La JPA tindrà 30 hores però nosaltres 40 hores. Cal veure a quants crèdits equival 40 hores per persona. Després si de cas es pot repartir en funció de les necessitats de cada un. Cal un acord sindical. El repartiment d’hores normalment es fa als membres del mateix sindicat. Qualsevol persona que no exerceixi les hores les pot repartir però tothom pot exercir les seves. Cal establir quin és l’equivalent de les hores mensuals en crèdits de docència. No cal ser a temps complert, tothom té les 40 hores mensuals. Es pot fer pactes amb el vicerector de l’estil un màxim de 30% de docència alliberada.
Ignacio López apunta que entre tots serien uns 115 crèdits anuals que tindria el Comitè d’Empresa. Expressa que se sent enganyat després d’anys d’estar al Comitè respecte a les hores que li havia facilitat històricament el Vicerectorat. En el cas dels associats opinia que caldria reduir les hores docents que són les que consten al contracte.
Marc Macià planteja com justificar el cas dels associats en termes de reducció d’hores.
Agustí Liñan assenyala que com a delegats sindicals no ens poden acomiadar però ens poden no renovar el contracte. Cal arribar a un acord amb la UdL. Hi haurà gent que no agafarà les hores per militància, per precarietat o pels motius que siguin. Les hores que s’alliberen seran de setembre del 2021 a agost del 2022. D’any en any s’aniran comunicat les hores. Cal una estratègia. També cal una negociació individual. Cal plantejar a la UdL aquesta contradicció.
Ignacio López planteja que potser cal canviar els contractes que incloguin les hores sindicals. T1 9H ho podria incloure. Fer fora un delegat sindical és greu, hi ha jurisprudència sobre la qüestió. Si fem feina ha de ser recompensada. Cal una estratègia compartida.
Javier Álvarez comenta que en el cas dels associats convindria fer una planificació acadèmica abans i després demanar la reducció d’hores. Això podria permetre evitar acomiadaments.
Sílvia Campanera explica que li agradaria fer-ho de forma transparent, dependrà del risc que corri cadascú. Cal anar a cas per cas. Ella se la pot jugar però no tothom se la pot jugar. Estem en condicions diferents i cal trobar estratègies. Recorda com el Vicerector de Professorat li va demanar amb molta pressa la qüestió de les hores i considera que era degut a la presa de pèl que eren les hores sindicals de menys que s’estaven fent. Amb l’Enric Llurda precisament han parlat d’arribar a un front comú.
Anna Fillat pensa que qui vulgui demanar les hores s’haurien de pagar a banda. Coneix casos de crèdits que no es fan, són crèdits que no es renovaran. Cal definir qui agafa les hores i que li paguin com a crèdits. Proposa integrar-se a la Comissió Social per recuperar qüestions com tenir la matrícula gratuïta dels fills, etc.
Ignacio López comenta que un departament quan té un associat que li funciona no el vol perdre. Que no es menystinguin. Cal demanar que el contracte tingui més hores perquè al departament no li costa res. No s’han de regalar hores.
Sílvia Campanera comenta com va deixar una assignatura per la seva maternitat i no la va recuperar. És a dir, que les assignatures es perden. Però és veritat que és cas a cas.
Anna Fillat diu que l’estratègia és assenyalar que els crèdits no són del Departament, són de la UdL. No és un cost afegit al Departament, són uns crèdits de la UdL, treballem per tota la UdL, aquelles hores són sindicals i són de tothom. Aquests crèdits no s’han de computar a nivell individual o departamental sinó al còmput sindical o de la UdL. No són crèdits de més d’un Departament que després porti problemes al Departament.
Agustí Liñan considera que genera conflicte que s’ampliïn contracte per les hores dedicades al Comitè. Si ens augmenten els contractes augmenta la feina i hem d’estar disposats a assumir-la. La resta de treballadors ho veuran com un privilegi? Se’ns pot girar en contra?
Ignacio López comenta com un vicerector està fent 24 crèdits i les seves hores es redueixen a 6 crèdits docents i ningú li pregunta per què. Són hores que corresponen de ple dret.
Agustí Liñan troba més lògic que es deixin de fer hores de docència o a contractar d’altres professors. Es pot salvar o complementar el contracte d’algú altre.
Ignacio López respon que un associat ja fa unes hores de docència i en aquestes hores d’alguna manera s’ha de reflectir les hores sindicals. Es pot reduir però computar el mateix nombre de crèdits. També cal tenir en compte que si es fan més hores s’han de sumar les hores sindicals. Cada cas és molt particular. No és un privilegi.
Elia Obis comenta que a l’hora de pactar es miri cada cas, en el seu només pot reduir no pot agafar més hores. Cada cas serà diferent.
Ignacio López creu que hem de proposar cas per cas la solució al Vicerector.
Sílvia Campanera creu que l’acord passa per defensar les hores sindicals lligades a qui va a les diferents comissions.
2.- Comissions
Sílvia Campanera explica la qüestió de els Comissions, a quines som i a quines no. En una reunió amb la Secretària General, Dolors Toldrà, es va determinar que s’havia de parlar amb cada president de comissió per canviar qui assisteix a cada comissió, mantenint una persona com a referent. El Claustre es fa una vegada a l’any i hi va el president del Comitè.
Marc Macià comenta que hi han més comissions de les que consten i que cal actualitzar els que en formen part.
Anna Fillat troba a faltar una comissió d’Igualtat.
Ignacio López comenta que n’hi ha una de Seguretat on hi ha la Maria José Puyalto.
Sílvia Campanera comença la designació de comissions. Ignacio López a la Comissió d’Avaluació.
Agustí Liñan demana centrar els esforços en les comissions més importants.
Èlia Obis proposa fer un document compartit on els membres del Comitè es proposin per estar a cada comissió.
Sílvia i Agustí hi mostren la seva conformitat.
Marc Macià també hi està d’acord i recorda que mirarem de repartir-nos les feines i mirar d’anar rotant l’assistència.
Sílvia Campanera creu que en funció del perfil de cada un se sentirà més còmode en cada comissió en funció de cada una.
3.- Retallades
El Vicerector de Professorat li va contestar a la Sílvia per la reunió amb els Vicerectors/es de Professorat i d’Ordenació Acadèmica. El Sisco Giné vol un límit d’assistència, com a molt 6 noms. La JPA es reuneix amb els Vicerectors/es el dia 6. Amb el Comitè se li proposa el dia 6 d’abril a les 9h, 16h, dijous 8 d’abril 9h, divendres 9 d’abril 9h, o 19h.
Marc Macià expressa la inquietud sobre les retallades i que cal fer notar un canvi de cicle a la universitat sobre la contestació interna i l’activitat sindical a la UdL. La reunió ha de servir per això. Cal portar propostes alternatives. Cal un comunicat del Comitè.
Agustí Liñan hi està d’acord tot i pensar que tenim poc marge de maniobra. D’acord amb propostes alternatives.
Javier Álvarez demana explorar la possibilitat d’estimular la jubilació de personal d’entre 65 a 70 anys. En aquest context de reajustament pressupostari s’ha d’estimular la jubilació si ha de servir com a via de reequilibri per salvar el professorat associat. Hi ha administracions que ho han fet per reduir la càrrega del capítol 1.
Marc Macià comenta que és un tema tabú. Que cal veure com es reflecteix les nòmines del funcionariat al capítol 1. Assenyala que molts membres de l’equip de govern i dels càrrecs de direcció tenen edats avançades i que és evident que prejubilar-se no entra dins dels seus plans de futur, almenys en els condicions econòmiques actuals, ja que els hi suposa un perjudici. Això, tanmateix, repercuteix molt negativament en els comptes de la universitat.
Javier Álvarez comenta que es poden fer plans d’estímul que alguns/es treballadors/es consideri beneficiós i que resulti interessant. També cal explorar el tema d’edificis i infraestructures que es poden tancar, compartir despatxos, etc. Si en Setmana Santa s’estalvien 30.000 euros si tanquem un edifici durant 1 any quants euros es poden estalviar?
Sílvia Campanera hi està d’acord i es referma en que cal estalviar en infraestructures i energia i no en persones. Li genera contradicció les prejubilacions en aquest sentit.
Agustí Liñan pregunta si està relacionat amb la taxa de reposició que ara està al 30%, una batalla sindical hauria de ser augmentar la taxa. Podem apretar sindicalment en aquesta direcció?
Ignacio López comenta que als associats els beneficia la taxa de reposició baixa perquè fa referència al personal a temps complert. Pel que fa a les jubilacions anticipades, no hi ha un pla de jubilacions anticipades perquè li suposava un cost a la UdL. La gent no és jubila perquè no hi ha un incentiu, es va abolir en l’època Rajoy, molta gent no es prejubila perquè no els hi surt a compte, els hi ha de sortir a compte.
Marc Macià puntualitza que segons el Vicerector de Professorat la taxa de reposició està al 50% i que la de reposició de personal acreditat al 30%.
Ignacio López considera que allò realment dramàtic és la situació dels associats, i que el pla de prejubilació seria clau per aconseguir-ho.
Sílvia Campanera pregunta si el pla era privat.
Ignacio López aclareix que no, que era públic incentivat des de la UdL. El pla seria bo per rejovenir la plantilla.
Javier Álvarez aclareix que es tracta d’un complement més baix que allò que li està pagant actualment dins del capítol de personal.
S’acorda fer un Doodle per a decidir quin dia es fa la reunió amb els/les Vicerectors/es.
Javier Álvarez insisteix en el tancament d’infraestructures.
Sílvia Campanera comenta que el Campus d’Igualada ha carregat molt els costos. També els alts càrrecs. Cal descentralitzar la universitat.
Javier Álvarez considera que la UdL ha de controlar bé els costos del Campus d’Igualada i vetllar perquè l’Ajuntament d’Igualada n’assumeixi costos també.
Agustí Liñan pregunta com es concretaran les retallades. Cal demanar a la reunió com afectarà en concret les retallades. S’ha d’obtenir aquesta informació. Li ha arribat la informació que hi ha facultats que negocien pel seu compte.
Marc Macià es manifesta d’acord amb les opinions mostrades i creu que la qüestió de quantificar els alts càrrecs i concretar les retallades és clau per a poder proposar alternatives.
Agustí Liñan demana que assisteixi a la reunió amb els/les Vicerectors/es almenys un representant de cada sindicat.
Javier Álvarez parla de reduccions d’optatives a Forestals que afecta a personal permanent, i a Veterinària es perdien 180 crèdits on suposava perdre 20 associats. Es penalitza als Departaments amb personal jove i més dinàmics, i es beneficia al personal envellit que farà menys crèdits perquè se suprimeixen optatives.
Èlia Obis, a Medicina s’estan refent els plans, s’intentarà un acord. Per exemple, suprimir grups de seminaris i convertir-los en un sol grup gran. Considera que sí que es reduiran bastants crèdits en aquestes carreres. A Medicina i Infermeria es retallarà.
Sílvia Campanera comenta com davant de la situació la pandèmia frena la mobilització social.
Javi Álvarez considera que com que es planteja el curs que ve com a semi-presencial s’aprofita per reduir pràctiques, seminaris, grups petits, etc. però que això es consolidarà així. És millor tancar edificis de forma parcial però no tancar crèdits de docència ja que repercutirà en la qualitat docent. Si es redueixen els crèdits això afecta directament a la contractació. La imatge de la UdL es millora amb una millor docència no amb campanyes cares d’empreses a mitjans de comunicació.
Marc Macià proposa fer un document compartit d’idees i propostes.
Èlia Obis veus prematura la reunió per fer propostes, podem anar-hi per exigir informació.
Javier Álvarez proposa una campanya del territori per demanar un bon finançament. A la Universitat de Saragossa hi ha Pla d’Acció Social, i han mantingut com a universitat aquests drets.
Marc Macià creu que les ratallades es fan perquè és un model polític pel qual s’aposta tot i que hi ha marge per a convèncer a la majoria del professorat per empènyer vers un camí diferent.
Agustí Liñan recorda que al Sisco Giné se li va recordar que ens tindria al seu costat per demanar un finançament just. El tema del model és clau, cal replantejar-lo. D’acord amb el Javier i afegeix que la universitat és un servei públic i que ha de ser de qualitat. S’està gestionant la universitat des d’una perspectiva economicista. Cal socialitzar el conflicte i fer campanya a nivell lleidatà com diu el Javier.
Sílvia Campanera afegeix que cal conscienciar els estudiants que seran els primers en veure’s afectats. Per anar acabant resumeix: doodle, document comissions, i document reunió amb els/les Vicerectors/es.
