El 2 de setembre vaig renunciar a una plaça de funcionària en pràctiques que havia aconseguit després d’aprovar unes oposicions d’educació secundària. Per prendre una decisió tan dràstica hi ha hagut molts motius tot i que el principal va ser que la fase de pràctiques em va ser assignada a Badalona, amb un desplaçament mínim de dues hores per trajecte en cotxe, en horari de tarda. Aquesta adjudicació es va fer el 26 de juliol, amb la data d’inici de l’1 de setembre.
Tinc dos fills de 6 i 9 anys, i la meva jornada acabava a les 21:15, fet que significava arribar a casa passades les 23 h tres dies a la setmana. Els altres dos dies, per sort, podia arribar al voltant de les 20 h. Em veia obligada a dedicar quatre hores diàries només a viatjar, temps que no podia destinar a cap altra activitat, tot plegat un cost elevat a molts els nivells. Hauria pogut fer-ho, però durant quatre mesos d’intentar trobar solucions a la meva situació, únicament vaig trobar portes tancades.
Tot plegat és força complex. Començaria fent esment que tot i fer anys que em dedico a la docència, havia de portar a terme les pràctiques de funcionària, malgrat haver obtingut bones avaluacions per part de l’alumnat. Aquestes pràctiques, els que vam aprovar en la meva convocatòria, les havíem estat esperant des del desembre de 2023 moment en què es va acabar la fase d’oposicions.
En aquest període, vaig tenir l’oportunitat de presentar-me a una plaça de lectora a la Universitat, que vaig aprofitar amb molta dedicació, i finalment la vaig guanyar. Em va semblar correcte informar-ne al director del centre on estava treballant. La meva intenció era, fer la fase de pràctiques amb una reducció de jornada i un cop finalitzades les pràctiques de funcionària, demanar una excedència a partir del desembre per al curs 24/25, per no perdre el fruit dels meus esforços en les oposicions de secundària. Crec que era important, i una mostra de respecte cap al meu centre, equip directiu i resta de companys, ser sincera i clara en les meves intencions.
Tanmateix, l’equip directiu no va actuar amb la mateixa transparència. Tot i que ja m’havien avançat que no em reclamarien pel curs següent a causa de la meva “situació personal”, van modificar l’especialitat d’una de les places sense informar-me. Es tractava, precisament, de la plaça que volia sol·licitar per al curs següent. Històricament, el centre sempre havia comptat amb tres places d’aquesta especialitat, la meva. Disposar d’informació d’aquest canvi era fonamental per a mi per dues raons: primer, perquè, desconeixent la modificació i confiant que les tres places es mantindrien, vaig demanar aquell centre com a primera opció durant la fase de sol·licitud. Això va fer que perdés oportunitats importants d’aconseguir una plaça més propera, ja que vaig prioritzar una plaça que, en realitat, ja no existia.
En segon lloc, podria pensar-se que l’equip directiu no va informar ningú del canvi, perquè tampoc ho va comunicar al meu equip docent, tot i que la seva opinió podria haver estat rellevant. El més greu, però, és que sí que van informar d’aquesta modificació a una persona interina, que, tot i no ser de la seva especialitat, ara ocupa una plaça i exerceix, de fet, en la meva especialitat. Per tant, eren conscients de la importància d’avisar del canvi.
Quan vaig comunicar aquesta situació a la Delegació de Lleida, argumentant que la persona que ocupava aquella plaça exerciria en la meva especialitat —cosa que quedava clar segons els cicles que s’ofereixen al centre i les orientacions, del mateix Departament, de les especialitats per cada cicle—, la seva resposta va ser que el Decret de Centres permet als directors prendre aquestes decisions. Això inclou assignar docència a persones que no han superat les oposicions i, per tant, no compleixen els requisits establerts pel mateix Departament i canviar el nom de les especialitats encara que la docència sigui d’una altra.
A més, em van informar que, com a interina, podria haver-me quedat en qualsevol plaça reconeguda a ATRI, però com a funcionària en pràctiques, no tenia aquesta opció. Així i tot, si el centre m’hagués reclamat, hauria pogut quedar-me, encara que fos en una plaça d’una especialitat diferent de la meva. Per què l’equip directiu té tant de poder, i per què s’apliquen criteris diferents de persones en la mateixa situació? És frustrant veure com haver aprovat les oposicions no només no em donava més opcions, sinó que me les limitava, tret que el director em reclamés personalment, és clar.
Per intentar no perdre tot l’esforç fet, vaig pensar a sol·licitar una excedència o una llicència, que no hauria implicat ni sou ni reserva de plaça, però que m’hauria permès conservar els fruits del meu treball en les oposicions i evitar el desplaçament a Badalona. Tot i això, em van denegar la llicència. A part, com a funcionària en pràctiques no tenia l’opció de demanar una excedència que em permetés continuar treballant, fora del departament, malgrat haver acumulat més de cinc anys consecutius de servei a l’administració pública. A més, em van deixar clar que, encara que fes l’esforç de fer el viatge, mínim tres dies/setmana a Badalona durant tres mesos i superes la fase de pràctiques i esdevingués funcionària de carrera, potser tampoc m’atorgarien l’excedència per interès particular. M’agradaria saber quanta gent hi ha de la meva especialitat a la borsa, que no els permeti cobrir les necessitats de serveis.
Soc una bona docent, i les avaluacions dels alumnes així ho reflecteixen. Sempre m’implico més enllà de l’horari laboral, treballant en projectes educatius personals i del centre, simplement perquè m’agrada i em permet aprendre i conèixer gent interessant. Aquest estiu, per exemple, vaig presentar un projecte que vam desenvolupar fa dos anys al centre on treballava, i vaig tenir l’honor de representar-lo en un concurs internacional a Turku, Finlàndia. El projecte va ser un dels cinc seleccionats amb la nominació “highly commended” d’entre tots els projectes presentats d’Europa i el Canadà. Així i tot, sembla que aquest tipus de reconeixements no tenen valor per a l’administració.
Anna Canela Xandri
Afiliada al nucli d’Ensenyament de CGT Lleida
