Vaga general parcial pel 7 de febrer de 2024

Des de la CGT Catalunya convoquem una vaga parcial de 2h al matí i 2h a la tarda el proper dimecres 7 de febrer.

La classe treballadora acumula anys de crisi econòmica i injustícies. Aquests últims tres anys han vist com les desigualtats a Espanya han augmentat més que en l’última dècada sencera.

El preu mitjà del lloguer ha passat de ser de 720 el 2012 a 1077 euros el 2023. En els últims tres anys, el preu de la gasolina s’ha duplicat. La inflació en els preus de l’aliment ha passat de menys del 2% interanual, a un 14% interanual. Mentrestant, l’SMI només ha apujat 180 euros des del 2019, fet que implica una pèrdua neta de poder adquisitiu de la classe treballadora.

Mentrestant, les empreses energètiques han augmentat fins a un 70% els seus beneficis. Els bancs han augmentat els seus beneficis un 28% respecte al 2022. A la classe treballadora ens menteixen, i ens diuen que l’augment del cost de la vida és per les guerres, que han fet apujar els preus de les matèries primeres, de l’energia, i dels aliments.

Tanmateix, sabem que això no és cert. La inflació i la pujada de preus tenen per objectiu maximitzar els beneficis de les grans empreses. El govern espanyol no ha fet res per canviar-ho. En lloc de limitar els beneficis de les grans multinacionals, s’ha dedicat a reduir l’IVA però sense tocar cap privilegi. Es redueix l’IVA dels aliments sense qüestionar els marges de benefici de grans distribuïdores ni l’explotació dels i les treballadores del camp, moltes migrades. Mentrestant, la despesa militar ha augmentat  en un any un 7% des de l’inici de la guerra a Ucraïna a l’Estat espanyol, segons el Centre Delàs. Però, a la vegada, no hi ha prou pressupost per reduir llistes d’espera en sanitat, reconèixer professionalment el personal tècnic sanitari, posar més personal als centres sanitaris o un increment salarial pel personal sanitari que és del que menys cobra a Europa. Tampoc hi ha pressupost per reduir ratios o augmentar docents i vetlladores per reforçar l’escola inclusiva.

Amb aquesta vaga exigim que es prenguin mesures reals i efectives contra la inflació i contra la crisi derivada. Demanem eliminar tota la despesa militar i reinvertir-la en la millora dels serveis públics. La classe treballadora no volem que els nostres impostos serveixin per finançar guerres i genocidis com el que està passant ara mateix a Palestina.

També volem denunciar que des del 7 d’octubre han estat assassinades a Gaza gairebé 29.000 persones, i que gairebé dos milions més s’han vist obligades a fugir de casa seva a causa dels incessants bombardejos. La població pateix fam i malalties derivades dels talls d’electricitat, combustible i aigua, i de les restriccions en l’accés als aliments, subministraments mèdics i de productes bàsics. Fins i tot Human Rights Watch ha denunciat que el govern israelià està utilitzant la fam com a mètode de guerra a la Franja de Gaza, cosa que constitueix un crim de guerra. L’ONU afirma que, les persones que habiten a Gaza constitueixen el 80% de les persones que pateixen fam al món.

Aquesta invasió, que és una neteja ètnica a base d’assassinats, setge i expulsió forçada, està impactant de forma directa en les vides de la classe treballadora palestina:

  • 368 estudiants han estat assassinades a Gaza i Cisjordània des del 7 d’octubre, i 8.101 han resultat ferides. A més, Israel ha destruït 320 escoles.
  • 94 professors i professores universitaris i 230 d’educació primària i secundària han estat assassinades per les tropes israelianes. Uns 750 més han estat ferides.
  • 301 treballadores de la salut han estat assassinades, i 356 han estat ferides. A més, 40 estan detingudes en presons israelianes.
  • 115 periodistes han estat assassinades.
  • 151 treballadors i treballadores de l’àmbit d’organitzacions d’atenció humanitària han estat assassinades.
  • 41 treballadors i treballadores de protecció civil han estat assassinades, i 127 han estat ferides.

Aquestes dades han quedat desactualitzades des del moment que les escrivim, perquè la massacre no s’atura. A Gaza escoles, hospitals, ambulàncies, zones residencials, camps de refugiades i zones de distribució d’ajuda humanitària són bombardejats per l’estat d’Israel de forma contínua. Els conreus estan deixant de produir aliments per convertir-se en cementiris. També, a Cisjordània, els assassinats, detencions i tortures comeses per l’exèrcit i els colons sobre els cossos de les palestines s’intensifiquen a totes les ciutats i pobles.

En aquest context, més de 30 sindicats i associacions professionals palestines han fet una crida conjunta per acabar amb tota complicitat i pressionar els governs per deixar d’armar Israel. La crida de la Unió de Sindicats de Treballadors i Treballadores de Palestina diu: “en un moment en què assistim a intents de prohibir i silenciar tota forma de solidaritat amb el poble palestí, us demanem que us pronuncieu i actueu davant de la injustícia, com han fet històricament els sindicats”.

No podem ni volem  normalitzar aquesta barbàrie, que és un avís a totes les qui arreu lluitem per la llibertat i la justícia social. Volem que les palestines sàpiguen que no estan soles en la seva resistència quotidiana contra el colonialisme i l’imperialisme. Ens neguem a continuar amb les nostres vides tancant els ulls al genocidi del poble palestí. Per això ens aturem: per aturar l’extermini i per exposar la cadena de complicitats que inclou des dels governs fins a les empreses, i que a casa nostra armen i financen l’estat d’Israel, i són còmplices directes del genocidi palestí.

Perquè el genocidi que s’està cometent a Palestina està permès i fomentat per relacions comercials i diplomàtiques d’estats de tot el món, entre ells l’estat espanyol, que ha venut, des de l’any 2000, armes a Israel per valor de 139 milions d’euros segons dades del Centre Delàs. I el nombre d’importacions és molt més gran que el d’exportacions: només en els últims mesos l’Estat espanyol ha comprat a Israel llançacoets, míssils i un altre material militar per valor 865 milions d’euros.

En aquest context d’agressió, el Comitè Polític de Seguretat de la Unió Europea, amb l’aval també de l’estat espanyol, ha arribat el mes de gener a un acord per fletar tres vaixells militars per protegir els vaixells mercants israelians o d’empreses amb interessos a Israel al Mar Roig. Segons les anàlisis del Centre Delàs, els compromisos d’assolir el 2% del PIB en despesa militar el 2029, adquirits per l’actual govern davant els EUA, es traduiran en l’augment més gran de la despesa militar en 45 anys.

En els darrers quatre anys s’han dut a terme inversions de 24.139 milions d’euros en programes d’armament, unes despeses que necessàriament impactaran en la reducció de la despesa social i, per tant, en una major precarietat d’una classe treballadora ja ofegada per la inflació i un augment insuficient del salari mínim interprofessional. De fet, les guerres són l’excusa per apujar preus, fent créixer els preus de l’energia i dels aliments i, per tant, ofegar a la classe treballadora que en el seu dia a dia paga molt més per poder adquirir els béns més bàsics. Les dades indiquen que ja hi ha un 12,5% de les persones treballadores a Catalunya que són pobres. Si considerem totes les que treballen en l’economia informal, i les enormes despeses que suposa l’habitatge i els subministraments bàsics, aquesta xifra és molt superior.

No podem permetre el genocidi de la població palestina. L’assassinat de tantes treballadores, atrapades sota les bombes i entre la fam, és una situació que demana solidaritat de classe i trencar amb totes les complicitats institucionals i empresarials amb Israel. Alhora, aturar aquesta agressió colonial, racista i capitalista també és necessari, perquè ens està portant a una major militarització de l’Estat Espanyol, i a més pobresa de la classe treballadora. La dignitat i la vida de la classe treballadora es defensa localment i internacionalment.

Per això, volem aturar el genocidi que s’està cometent a Gaza, i, per tant, convoquem una ATURADA LABORAL de dues hores el dimecres 7 de febrer, en darrera franja de torn de matí i darrera franja de torn de tarda, i animem a organitzar concentracions als llocs de treball i a sumar-se a les mobilitzacions en suport del poble palestí.

Les demandes d’aquesta vaga, encarades cap al govern espanyol, són:

  • La fi del comerç militar i de seguretat amb Israel, i el trencament de les relacions amb aquest estat.
  • Fer una crida internacional a aturar immediatament els bombardejos d’Israel sobre la Franja de Gaza i l’ocupació de Palestina.
  • Sumar-se a la iniciativa de Sud-Àfrica, que ha demandat Israel per vulnerar la Convenció sobre el Genocidi davant del Tribunal Internacional de Justícia, el màxim òrgan judicial de les Nacions Unides. Espanya, en vista de les seves obligacions internacionals com a estat signatari de la Convenció sobre Genocidi, s’ha d’adherir a la iniciativa sud-africana de manera oficial i donar-li suport públicament perquè Israel rendeixi comptes per les gravíssimes vulneracions de drets comesos contra el poble palestí.

Les treballadores de tots els àmbits i sectors que vivim a Catalunya, aquest 7 de febrer un cop més sortim al carrer per exigir:

DEFENSEM LA VIDA, ATUREM EL GENOCIDI!!

Publicacions relacionades